A Catalunya estem molt habituats a sentir a parlar de reivindicacions nacionals que aspiren a consolidar-se en una estructura d’estat propi. Estem acostumats perquè és un objectiu cada cop més consensuat entre la població catalana i les institucions que ens representen. I com darrerament Escòcia també ha donat força a parlar arrel de l’enteniment amb Westminster i els passos que ha endegat per la celebració del referèndum al 2014, ens sembla una relació normal i fins i tot desitjable. Però què passa amb tota la resta de minories nacionals? Recordem que Europa i la regió mediterrània n’està plena de nacions sense estat que pel moment no han generat reivindicacions sobiranistes ni tenen una identitat tan consolidada com la de Flandes i el País Basc, altres casos que també han estat sovint contemplats en estudis sobre minories nacionals.
El CIEMEN, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions, i Nationalia, el diari digital de les nacions sense estat, proposen en aquest sentit un viatge pel mapa de les minories nacionals per poder conèixer, a través d’un curs de deu sessions i de la mà de reconeguts experts, altres moviments de construcció nacional a l’entorn euromediterrani, dels que no tenim tant coneixement.
És un curs que es proposa donar resposta o al menys posar sobre la taula algunes de les qüestions que sorgeixen en l’anàlisi d’aquelles nacions sense estat de les que no se’n parla tant. Al llarg d’aquestes deu setmanes, cada dimecres serà l’escenari de debat i aprofundiment sobre temes tan actuals com les noves perspectives que es plantegen al Kurdistan arran de l’actual procés de pau, les reivindicacions de la comunitat amaziga a la Cabília, l’auge de la identitat nacional gal•lesa al Regne Unit, la intensificació de les reivindicacions identitàries i d’autogovern al nord de l’Estat italià, la possible independència de Grenlàndia, el paper de la societat civil en la construcció nacional de Sardenya, la situació actual a Txetxènia, la creixent presa de consciència identitària a Bretanya o l’emergència d’una identitat aragonesa.
Algunes preguntes per anar entrant en matèria i fer-se uns pensaments previs a l’assistència al curs, pot ser la relació entre identitat i reivindicació sobiranista. És una relació directament proporcional o calen altres factors per explicar el marc alcista del sobiranisme que vivim actualment? Quins són els reptes polítics de futur que comporta aquesta realitat? Quin el paper que ha de jugar una Unió Europea que fins al moment està molt habituada a interlocutar amb membres que són Estats-Nació en el sentit westfalià del terme.
Podeu trobar més informació sobre el seminari clicant a l’enllaç.