La FOCIR organitza les seves XVI Jornades amb la voluntat de reflexionar al voltant de la diplomàcia del futur estat de Catalunya i de transmetre la importància d’un model mixt de diplomàcia; un model on no només el govern pugui contribuir en les relacions internacionals i on es tingui en compte la rellevància dels “altres actors” que conformen la diplomàcia pública. Des de la junta directiva de la Federació, el missatge d’inici és esperançador: “tot està per fer i tot és possible”.
La Secretària d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat, Maria Badia, i Daniel Turp, president de l’Institut d’Investigació sobre la Lliure Determinació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) van protagonitzar el primer dia de debat de les Jornades FOCIR celebrades a l’Institut d’Estudis Catalans. Badia parlà de la diplomàcia en el context actual, definint-la com “una de les millors eines per explicar al món, “què som els catalans, d’on venim i com volem que sigui el nostre país”, en definitiva, una eina que -tal com s’ha defensat vàries vegades en activitats de la FOCIR- amb els anys està perdent la seva rigidesa. I tanmateix, la Secretària d’Afers Exteriors va instar a crear estructures sòlides, múltiples xarxes i a “buscar mecanismes que permetin seguir innovant i ser cada vegada més presents al món”.
Per la seva banda, el professor de la Universitat de Montreal, Daniel Turp, que veu també la diplomàcia des d’un model mixt, és a dir, com “un art que engloba més actors i abraça més factors que mai”, va dibuixar tres possibles escenaris per entendre la internacionalització de Catalunya: l’escenari actual, un escenari que permetria ampliar l’autonomia actual i un tercer que contemplaria la independència plena. El quebequès va insistir que, en nacions com ara Catalunya, “la diplomàcia és especialment complexa i els actors necessiten eines per tractar amb aquesta complexitat” i va recalcar la importància de les relacions internacionals, bo i comparant la situació catalana i la seva voluntat d’internacionalització amb la del seu país. Segons Turp, al Quebec les relacions internacionals són més importants que la llengua i la cultura: “si voleu convèncer a un jove del Quebec perquè cregui en la independència, cal dir-li que tindrà veu pròpia en la comunitat internacional”.
La segona part de les setzenes Jornades de la FOCIR va fer èmfasi en models de diplomàcia esdevinguts estat, sota punts de vista com ara el de la directora i fundadora de E&A Law a Londres, Anna Stanic, experta en el cas eslovè, que té clar que és més important el reconeixement internacional que no pas la independència. “És molt important ser independent, però el reconeixement podria ser un gran valor afegit per a molts països que han lluitat i han patit per la falta de reconeixement”. Segons Stanic, i com també va afirmar la presidenta de la FOCIR Mònica Sabata a l’inici de les Jornades, és crucial dur a terme un referèndum, “per escoltar la veu del poble i implicar la comunitat internacional”.
Casos com el d’Eslovàquia, el Caucas i Eslovènia van donar el tret de sortida a les presentacions de Jordi Sellarés, professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona i d’ESADE, que va afirmar que a Eslovàquia només el 10 per cent de la població volia la independència. Per la seva banda, Marta Ter, investigadora especialista en Rússia i el Caucas a l’Observatori Eurasia, va enfocar el seu discurs en la complexitat del cas del sud del Caucas.
La segona taula rodona va abordar els models de diplomàcia que podrien adoptar els territoris que properament podrien esdevenir estats: Quebec, Escòcia i Catalunya. En aquest sentit, Josep Sort, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, expert en el procés quebequès, va situar l’evolució de la política internacional en dos models: el model de substitució, amb voluntat de crear una política exterior pròpia i el model de subordinació a l’estat federal. En la mateixa sessió, Nicola McEwen, professora de la Universitat d’Edimburg, va plantejar la influència que el Brexit tindria en el referèndum que Escòcia ja està planificant. I, finalment, el Secretari General de Diplocat, Albert Royo, que va participar en el darrer Esmorzar de la FOCIR, va llençar alguns consells de com hauria de ser la diplomàcia per ser efectiva en el cas català: tenir com a model el cas de Dinamarca; treballar per objectius; oferir un accés competitiu obert a tothom; una diplomàcia que sàpiga treballar en xarxa, no només amb el govern, i que impliqui a la societat civil catalana. “Dubto que calgui comptar amb una escola diplomàtica, tenim a gent molt formada” – va dir Royo, que afirmà que Diplocat té sentit tant en una Catalunya autonòmica com en una Catalunya estat. El cap de Diplocat va considerar la FOCIR com un “bon exemple” d’entitat catalana que treballa a escala internacional.
Recull d’imatges:
