Aprofitem la xerrada que van organitzar conjuntament la FATEC i el Consell de la Informació de Catalunya sobre el “El Dret de la gent gran a una informació ètica”, per compartir amb vosaltres algunes idees sobre la relació entre les noves tecnologies i la capacitat que tenen els ciutadans per incidir en la bona governança i el funcionament democràtic.
Si fa 10 anys encara hi podia haver veus que qüestionessin la utilitat de les TIC aplicades a metodologies de participació ciutadana o que pensaven que aquestes podrien arribar a augmentar els problemes de la democràcia parlamentària, avui en dia sembla haver-hi un consens general en que les TIC han suposat un pas endavant en quant a les possibilitats tècniques que obren a la democràcia participativa.
Entenem que les noves tecnologies de la informació i la comunicació són eines al servei de les institucions i dels ciutadans, versàtils a la utilització que se’n faci. En aquest sentit poden facilitar la informació i la comunicació dels ciutadans i permetre la seva participació en determinats processos sense que la presa de les decisions finals per part de les institucions es vegi alterada, o bé poden també facilitar mecanismes d’innovació democràtica fent avançar les democràcies representatives actuals cap a democràcies més participatives o fins i tot cap a una e-democràcia directa.
Si bé la participació ciutadana a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació no pot substituir la participació presencial, sinó que ha de suposar un complement a les pràctiques polítiques anàlogues tradicionals, s’ha de tenir en compte, cada cop més, la potencial discriminació que la fractura digital ocasiona en el perfil de persones que participen o en fan ús.
El col•lectiu de persones grans és per la seva naturalesa un dels que tenen més possibilitats de quedar exclosos de participar i fer un seguiment de les accions que es duen a terme en l’àmbit públic. Parlem d’una exclusió que pot arribar a ser pràcticament total, ja que ni accedeixen a la informació ni es converteixen en actors decisors en la configuració de la res pública.
Pensar sobre què significa el dret a la informació i/o el desig de voler tenir una ciutadania informada, sense discriminació per via d’accés, és un deure que va més enllà de la responsabilitat del sistema i de les clases polítiques, sinó que també els mitjans de comunicació, líders d’opinió i entitats com la nostra, aglutinadora d’organitzacions del tercer sector, hauria de plantejar-se.
Per tant, us deixem amb certes preguntes que de ben segur es posaran sobre la taula a la conferència de la FATEC i el Consell de la Informació de Catalunya: Quines estratègies són útils per disminuir l’escletxa digital? S’ha d’incorporar l’opinió de la gent gran en el disseny dels serveis telemàtics o no seria representatiu? Com podem ajudar a les persones grans a empoderar-se i a seguir implicats en les qüestions que els afecten/ interessen?
Podeu trobar la invitació a la conferència sota el següent enllaç.
