La FOCIR vol celebrar-la amb vosaltres amb una selecció de lectures pels més lletraferits:
Ànima, de Wajdi Mouawad Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable. |
Sí-Sí o Sí-No. Sanchís versus Sardà, d’Astrid Bierge A través d´un diàleg que alterna la serenitat amb el fervor, la complicitat amb la tensió i la seriositat amb la broma, aquest llibre reflecteix la naturalesa intensa però democràtica del debat polític que vivim. Alhora, ens permet conèixer millor la personalitat de dos grans personatges del nostre país. |
Educacionari, de Joan Manuel del Pozo Aquest llibre ens proposa pensar l’educació com un compromís i sentir-la com un gust. Té el propòsit d’estimular els docents, les famílies i els més diversos agents socials per assumir entre tots el compromís d’afrontar l’educació amb més clarividència i amb més confiança.
Joan Manuel del Pozo ens hi convida a afrontar, des de l’honestedat i la intel·ligència, un dels aspectes més crucials de la societat d’avui. L’anàlisi aprofundida de la situació actual de l’educació li permet assenyalar-hi desorientacions, detectar-hi encerts i proposar finalitats i valors que l’omplin de sentit. |
La cinquena planta, de Manuel Baixauli Com la malaltia, el relat evoluciona des de la mateix sensació de lleu formigueig fins a la construcció d’imaginaris onírics insadollables, acompanyats d’uns personatges enigmàtics i profunds. L’ambient reclòs i malaltís del sanatori, paradigma d’univers literari, ens retrotrau a un insondable món interior que finalment esclata cap a l’exterior traspassant la frontera entre el possible i l’impossible. |
Carta a un indecís, d’Eduard Voltas Eduard Voltas és partidari del sí i en aquesta carta s’adreça obertament a tots els que dubten. Carta a un indecís és un text breu, directe i honest, escrit amb passió però farcit de raons i arguments. Un llibre que convida a imaginar, i a construir, un futur millor. |
La producción del espacio, de Henri Lefebvre Mentre cap editorial catalana no se’n faci ressó, us aninem a deleitar-vos amb aquesta primera lectura de Lefebvre en la que analitza els problemes urbans i del territori, presentant la ciutat com el cor de la insurrecció estètica contra la quotidianitat. És la urbanitat per Lefebvre ni substància ni ideal; sinó més aviat un espai-temps diferencial en el que es desplega o podria desplegar-se la radicalitat mateixa del que és social, la seva exasperació, ja que és teatre espontani per al desig, marc i moment del que és lúdic i imprevisible. Tot allò que en un altre moment ens vam atrevir a anomenar simplement la vida. |
Espanya contra Cataluna, de Jaume Sobrequés El llibre és una mostra altament significativa de l’animadversió que el procés sobiranista català està despertant en el món intel·lectual, cívic i mediàtic espanyol i de la tebiesa amb què és defensat per algunes persones significatives de la societat catalana. És, en definitiva, un llibre valent que denuncia amb fermesa l’actitud dels enemics de sempre de Catalunya. |
Totes les pedres, de Bassem an-Nabris Bassem an-Nabris és un dels poetes més destacats de la seva generació a Palestina. Actualment viu a Barcelona gràcies al programa Escriptor Acollit del Pen Català, un programa que permet donar aixopluc durant dos anys a un escriptor o escriptora amenaçat, perseguit o en risc de ser empresonat per la seva feina. La seva poesia, en general concisa, intensa i breu, és plena de reflexions existencials.’ Totes les pedres’ és un llibre que ressegueix dualitats, combinant amor, lluita i bellesa. Aquest Sant Jordi firmarà exemplars del seu poemari entre 12 – 13h a Passeig de Gràcia, 30 i de 16-18h a l’Espai Mallorca (Plaça Vicenç Martorell, 1-2). |
Les dones del 1714, de Patrícia Gabancho De les dones que van participar en el setge del 1714 se’n sap ben poca cosa. Per visibilitzar el rol de la figura femenina durant la Guerra de Successió, la periodista Patrícia Gabancho dóna veu i homenatja en aquest llibre-reportatge a set dones que van participar en la defensa de Barcelona i que alhora, serveixen per explicar les diverses etapes entre 1701 i el 1725, després de la pau de Viena. Explica Gabancho que va rebre l’encàrrec de la regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona com un desafiament. “Vaig decidir buscar una dona que representés cadascuna de les etapes històriques del 1714: la guerra, el setge, la repressió, l’exili, la destrucció del Born. I un cop definides les dones, vaig anar a cercar qui em pogués explicar la síntesi de cada tema de la millor manera, historiadors i experts que els haguessin treballat a fons”. |