“El món local i la diplomàcia internacional”

La globalització, els reptes socials, els canvis culturals i polítics, la gran disrupció digital i els canvis en la tecnologia, el reclam de més democràcia i la voluntat creixent de participació per part de la ciutadania i d’altres actors que abans no estaven presents en l’escena internacional, han fet que la diplomàcia internacional experimenti uns canvis substancials. És precisament perquè la globalització ha esdevingut imparable que les maneres clàssiques de relacionar-se entre els estats han quedat obsoletes. En un món que reclama una nova governança, només es poden concebre les relacions internacionals tenint en compte allò que hem anomenat diplomàcia 2.0, en la qual es modifiquen els actors i s’amplien a totes aquelles organitzacions, entitats, governs locals, empreses, universitats i persones (entre d’altres) que tenen capacitat d’actuar arreu del món amb una dimensió multilateral i multi actor. I és que, sens dubte, el soft power definit per Joseph Nye, ha adquirit una importància cabdal que no es pot ignorar.

En aquest context, la presència de les ciutats s’ha fet cada cop més visible: d’una banda perquè els municipis han pres consciència del què significa per a ells ser presents al món; de l’altra perquè han començat a participar en processos internacionals i han estat capaços de teixir aliances i complicitats amb d’altres governs homòlegs, amb governs estatals i també amb organismes multilaterals que han vist en les ciutats una finestra d’oportunitat. Un bon exemple d’aquestes recents col·laboracions n’és el treball desenvolupat a favor de l’acollida dels refugiats o bé en el marc de les cimeres sobre el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, és evident que la capacitat d’influència dels governs locals ha crescut en els darrers anys i que aquesta tendència no té indicis d’aturar-se fàcilment. Ans al contrari. Els municipis dels països democràtics són i continuaran essent actors actius en la defensa de la democràcia arreu del món, precisament perquè tenen el deure i la capacitat d’aplicar les polítiques globals i perquè tenen l’obligació de representar els interessos dels ciutadans. En definitiva, fan política de proximitat i això els qualifica per ser presents al món i portar el món a casa.

Ara bé, el repte és saber quin és el rol que els donarà la història i el món en general. Al meu entendre, aquest és el gran dubte per a qualsevol ciutat del món (i també per a qualsevol altre actor d’aquesta diplomàcia 2.0): comprendre com evolucionarà el seu posicionament i les seves actuacions dins de la diplomàcia internacional. No en va, i tal com afirmava la professora Teresa La Porte durant les XIII jornades de la FOCIR, “l’enfortiment del poder local a tot el món és un fet i s’imposa com a realitat sobre un dret internacional que encara no s’atreveix a concedir-li pròpiament l’estatus d’actor diplomàtic”; perquè sense cap mena de dubte aquesta diplomàcia de ciutats té com a objectiu la defensa internacional dels interessos de la població local amb la voluntat d’establir una acció molt global.

I finalment, a les ciutats catalanes se’ls planteja un segon repte important que també caldrà resoldre. I és que en un moment de construcció d’un nou país, en què haurem de pensar com serà la diplomàcia del futur estat, sembla evident que qualsevol model que es pugui imaginar haurà de comptar amb les ciutats, repartint joc amb tots els altres actors de la diplomàcia 2.0 i amb la diplomàcia formal, generant les sinèrgies necessàries i teixint les complicitats obligades per generar unes relacions internacionals sòlides i adequades als desafiaments del s.XXI. Sens dubte, un repte apassionant i inexcusable!

Enllaç al web del butlletí