Els darrers esdeveniments polítics i socials han posat en el centre del debat la viabilitat econòmica del futur estat català i han determinat que la clau és l’exportació. Però quines perspectives s’obren ara per la diplomàcia econòmica catalana?. Aquesta va ser la pregunta clau que les XII Jornades de la FOCIR va abordar a l’Institut d’Estudis Catalans el passat 10 de novembre.
Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, va evidenciar en una conferència inaugural com, malgrat la situació econòmica del moment, el 2011 Catalunya hauria pogut reduir el seu deute extern en relació al PIB, i com les exportacions i la productivitat catalanes ens separen de la mitjana espanyola. L’economista però també va fer notar que el nostre mirall ha de ser Europa i que en aquest sentit ens queda encara camí per recórrer. Casasnovas va destacar també el pes econòmic que té el tercer sector català i els seus valors intangibles.
A la primera taula rodona, Elisenda Paluzie degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i Joan Josep Berbel, director d’Invest in Catalonia d’ACC10 varen explicar el canvi d’un paradigma tradicional diplomàtic basat en la seguretat i en la preservació de la pau a un paradigma interdependent basat en les relacions econòmiques. Ambdós experts també van valorar molt positivament les xifres d’exportació i atracció de capital estranger del darrer any. I és que tal com va afirmar el ponent Joaquim Llimona, president de la Fundació PIMEC, “la internacionalització de les empreses ha deixat de ser una opció estratègica per ser una necessitat de supervivència”. Elisenda Paluzie també va destacar la necessitat d’esdevenir un agent clau en la Mediterrània, establint ponts amb el Nord d’Àfrica. Seguint amb aquesta afirmació, en la segona taula rodona, Shaun Riordan, ex diplomàtic britànic, va reptar Catalunya a definir prioritats i esdevenir l’enllaç entre Europa i Àfrica: “cap país d’Europa té una estratègia comercial que inclogui tot el món i Catalunya tampoc l’hauria de tenir” va dir. Huub Ruël, expert en diplomàcia comercial va presentar un estudi sobre l’eficàcia de la diplomàcia comercial de les ambaixades i centres de negoci per l’economia dels països. Riordan, en aquest sentit, va remarcar la necessitat de fer primer diplomàcia pública i d’avaluar els riscos geopolítics abans d’establir acords comercials en certs indrets del planeta, com per exemple la Xina.
A les Jornades també varen participar Àngel Messeguer, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i Mònica Sabata, presidenta de la FOCIR, qui va destacar que el procés sobiranista requerirà molta presència internacional i un alt coneixement del que significa la diplomàcia pública. A nivell institucional, hi varen ser presents Francesc de Paula Gambús, director general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Martí, regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona. Gambús va lamentar la suspensió de les subvencions d’Afers Exteriors per a les organitzacions “que no respon- va dir- a una decisió tàctica”. Jordi Martí, per la seva banda, va destacar que la marca Barcelona ha de ser posada al servei de Catalunya i de la seva internacionalització.
