L’ex ambaixador mexicà a Washington DC, Arturo Sarukhan, el primer home que va utilitzar el Twitter al món diplomàtic, ha resumit en deu premisses el paper de la diplomàcia en els nostres dies i ha donat el seu punt de vista de temes com ara el nou govern dels Estats Units, la crisi dels refugiats i la rellevància de Catalunya com a gran potència mundial en l’àmbit de la diplomàcia cultural. Ho ha fet durant un dels Esmorzars Internacionals que organitza la FOCIR a l’Institut d’Estudis Catalans.
Després del seu nomenament ahir al consell consultiu de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), un organisme que ajudarà a projectar Catalunya a nivell internacional, Arturo Sarukhan Casamitjana ha participat avui al setè Esmorzar-Seminari que organitza la FOCIR (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes) de manera regular. L’acte ha comptat també amb la presència de la presidenta de la FOCIR Mònica Sabata, el president de la Fundació CATMón, Víctor Terradellas, i els periodistes Carme Colomina (diari Ara) i Jordi Armadans (FundiPau).
Sarukhan ha iniciat el seu discurs en català afirmant que en els últims anys una sèrie de factors estan modificant la manera de fer diplomàcia, entre ells els mitjans digitals, que són els que “permeten construir narratives”. Cada vegada, segons Sarukhan, s’ha d’entendre més el paper que juguen les xarxes socials “jo vaig ser el primer ambaixador als Estats Units en obrir-me un compte a Twitter”.
També ha recalcat que un altre dels canvis latents dins l’àmbit de la diplomàcia és el sorgiment de nous actors, com ara associacions i Ong’s, que formen part del que s’anomena soft power, que fan que l’Estat-nació ja no monopolitzi la democràcia. “Fa deu anys els alcaldes no els vèiem com a actors claus en temes de seguretat nacional, ara sí”. Sarukhan ha confessat que l’individu i la societat cada vegada tenen més poder i que aquest apoderament “fa més difícil la tasca de la diplomàcia als estats” perquè la diplomàcia ha esdevingut multidimensional i multiactor. En aquest punt, el periodista Jordi Armadans ha coincidit a dir que ens trobem en una etapa de forts canvis i que “passen coses al món que fa vint anys només es podrien entendre per la feina que feien els estats”.
Durant l’acte, la periodista Carme Colomina ha deixat clar que “la informació és a la diplomàcia el que els diners és al banc”. Ha insistit també en la importància d’analitzar de quina manera ha entrat la opinió pública en la diplomàcia, de saber què opina la gent, i de saber comprendre que ara hem de parlar de diplomàcies en plural per tal de recollir la feina que fan diferents actors.
Sarukhan ha instat a “actuar localment per generar vinculacions globals”, mitjançant el treball amb organismes internacionals que poden incloure els temes a les seves agendes i als debats amb els estats-nació.
Finalment, davant la pregunta de Mònica Sabata de “quina diplomàcia hauria de tenir un estat de nova creació?”, l’ex-ambaixador mexicà ha respòs que hauria de ser un model mixt, doncs “la relació amb altres estats seguirà sent construïda sota les bases de la diplomàcia formal”.
Clipping de premsa:
Informe resum del setè Esmorzar
Recull de piulades
Recull d’imatges:
