El proppassat dia 1 de març del 2016 va tenir lloc al Parlament Europeu un debat sobre l’atenció auditiva sota el títol de “Una atenció auditiva professional et fa més llest i et proporciona una millor salut ”. El debat va estar presidit per Ádám Kósa (Hongria, EPP) i Helga Stevens (Bèlgica, ECR), ambdós membres del Parlament Europeu.
En primer lloc, va intervenir la Dra. Shelly Chadha, Consellera Auditora de WHO (World Health Organization), remarcant la importància d’una atenció auditiva professional pels nens a fi de ser més intel•ligent i gaudir d’una millor salut. Va deixar palès que els avançaments en tecnologia i les intervencions tenen una relació cost-efectivitat molt alta. El Sr. Paul Breckell va indicar que per l’any 2035 s’estima que hi hagi, només a la Gran Bretanya, 16 milions de persones amb pèrdua auditiva. Sue Archbold, directora general de Ear Foundation, va destacar que la pèrdua d’audició està relacionada amb l’aïllament, la depressió, la pèrdua cognitiva i la demència, especialment en persones més grans de 70 anys. Va insistir en la urgència de la detecció precoç de la pèrdua auditiva en totes les edats. Una revisió mèdica auditiva per adults a partir dels 55 anys és molt necessària. Des del punt de vista del cost-efectivitat, això pot ser una despesa important, però a la llarga, estalvia diners i canvia vides, ja que molts casos no es tracten per no haver estat diagnosticats.
Mark Laureyns, de AEA (European Association of Hearing Aid Professionals), va manifestar que les persones amb discapacitat auditiva que utilitzen audiòfons tenen una esperança de vida més alta que aquells que no en fan servir. Aquest fet fa que tinguin més oportunitats a nivell laboral, educacional, etc. Dit d’una altra manera, aquesta ajuda tècnica els hi obre portes. La professora Hélène Amieva, de la Universitat de Bordeus, va tractar el tema: “Una atenció auditiva ajuda a reduir la pèrdua cognitiva”. Ha realitzat un estudi sobre 4.000 persones durant 27 anys basat en el test MMSC, en el qual es valoren les funcions cognitives globals, l’orientació, l’ús dels diners, els càlculs i les habilitats del llenguatge. En l’estudi, s’ha arribat a la conclusió que hi ha una relació clara entre la pèrdua cognitiva i l’auditiva. Va afegir que no només és important l’ús dels audiòfons, sinó que també és convenient establir un programa de rehabilitació.
Laszlo Gabor Lovászy, membre del Comitè de les Nacions Unides pels Drets de les Persones amb Discapacitat (UNCRPD), va exposar que no hi ha necessitat d’escollir entre els drets humans i la tecnologia, ja que avui dia podem gaudir de tots dos. També va destacar que la comunicació és important i rellevant en les relacions. Tant els implants coclears, com ajudes tècniques, com l’ús de la llengua de signes, són essencials per establir una bona comunicació. A més, la llengua de signes ocupa un lloc principal en la UNCRPD.
Helga Stevens va concloure l’acte, recordant que les revisions auditives son imprescindibles a totes les edats. Això pot suposar una despesa, però a la llarga redueix els costos d’una intervenció inadequada.
Il•lustració 1: Ricard López, president d’APSOCECAT amb els Parlamentaris Europeus Adam Kosa i Helga Stevens
TECNOLOGIA ACCESSIBLE PER UNA VIDA INDEPENDENT.
L’1 de març i també a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, va tenir lloc un altre esdeveniment amb el lema: “Tecnologia accessible per una vida independent”. L’acte va ser presidit per Evelyne Gebhardt, membre del Parlament Europeu, i organitzat pel Fòrum Europeu per la Discapacitat i Google.org. Aquesta darrera organització inverteix 20 milions de dòlars en ajudes i beques tot estimulant la innovació tecnològica de creadors europeus que treballen sense ànim de lucre per persones amb discapacitat. Els premiats ens parlen sobre els seus projectes i esforços per fer la vida més còmoda i fàcil a aquestes persones.
Holger Dieterich de Sozialhelden va parlar sobre Wheelmap, un mapa mundial online que indica els llocs accessibles amb cadires de rodes. Va ser creat per ajudar a aquests usuaris i als de mobilitat reduïda a l’hora de planificar més fàcilment el seu dia a dia. Actualment hi ha quasi 600.000 llocs públics en el mapa.
Umesh Pandya va parlar sobrer Wayfindr, una aplicació que facilita, tant a les persones invidents com a les de visió limitada, viatjar d’una manera independent pel metro i tota la xarxa de transport londinenca. L’objectiu del projecte és guiar els usuaris d’un punt a l’altre del metro, fent servir la tecnologia dels smartphones i el Bluetooth LE (Bluetooth de baixa energia).
Nicolas Huchet és actualment el president del projecte “My Human Kit” (MHK). Va perdre la mà dreta en un accident laboral l’any 2002 i des de llavors, va transformar la seva discapacitat en un repte professional per crear pròtesis i aparells tècnics de baix cost, ja que la Seguretat Social francesa no finançava les més actuals. El seu objectiu és resoldre conflictes relacionats amb la discapacitat, donant alternatives i obrint nous camins.
Neil Heslop, del Royal National Institute for Blind People (RNIB), i Kristina Tsvetanova de BLITAB, han treballat junts en una tauleta tàctil amb el llenguatge Braille. “BLITAB, la primera tablet per a persones cegues i amb deficiència visual”, consisteix en una nova tecnologia en Braille un 90% més econòmica que l’acual. La seva meta és fomentar la integració social i laboral de les persones cegues i amb disminució visual.
1 Brigitte Gosselink, responsable de Google.org; Ima Placencia, EC Commission DG Employment; Ricard Lopez, EDbN
Autor: APSOCECAT
