Un informe del parlament britànic reconeix que seria gairebé impossible d’expulsar Escòcia, o Catalunya, de la Unió. En Vicent Partal, director de Vilaweb, dedica l’editorial d’ahir a parlar –ne.
Un parell d’apunts des de la FOCIR per a entrar-hi millor: El principal expert en dret internacional encarregat pel Govern Britànic ha afirmat que la reclamació del Partit Nacional Escocès de que es pugui negociar l’adhesió d’Escòcia als principals organismes internacionals en 18 mesos es pot aconseguir.
El Professor James Crawford ha produït conjuntament amb el professor Alan Boyle un document en el que comenta que en cas d’independència, Escòcia hauria de “recomençar de nou” mentre que la resta del Regne Unit seria l’Estat successor. Això implicaria que Escòcia hauria d’aplicar a l’adhesió d’organitzacions com la OTAN, la ONU, la UE i la OMC així com revisar els 14.000 tractats signats pel Regne Unit.
Mentre alguns utilitzen aquestes xifres per argumentar en contra del procés d’independència, en James Crawford no veu cap problema en tirar endavant els processos de negociació per pactar la permanència a les Nacions Unides o la Unió Europea. En el mateix sentit, la renegociació dels tractats internacionals per aconseguir la ratificació d’Escòcia, s’haurien de poder dur a terme des de dins de la Unió Europea.
En altres paraules, negociació per la permanència si, però sense parlar d’expulsió prèvia, en tant que això significaria una pèrdua de drets per als ciutadans, que a banda d’escocesos, o catalans, són europeus, i com a tal, han adquirit uns drets i obligacions que no es poden esborrar tan fàcilment del mapa.
