El proppassat dissabte 15 de novembre es van celebrar les XIV Jornades de la FOCIR sota el títol ‘Quin model de diplomàcia per Catalunya Estat?’ amb la presència d’experts, institucions i acadèmics del món de les relacions internacionals i la diplomàcia pública.
La Jornada es va obrir amb una sessió inaugural a càrrec de Martí Petit, doctor i expert en noves formes de diplomàcia, que ens va apropar estratègies de diplomàcia digital com a fórmula d’èxit per posicionar-nos al món en el marc d’un futur estat sobirà. La tuitdiplomàcia ben encaminada pot ser un camí per fer de les noves fornades de diplomàtics catalans uns ambaixadors amb visera de comunicadors. Parafrasejant en Josep Nye, fundador del concepte de soft power: ‘A l’era de la informació qui guanya no és qui té el millor exèrcit sinó la millor història’.
Si bé fins el moment, el fet de no tenir interessos d’Estat ens ha fet projectar i expandir una imatge al món diferent a la dels estats que practiquen la diplomàcia convencional a l’estil de l’ancient régime, cal parar-nos a pensar quin ha de ser el model de diplomàcia que construirem plegats en els propers mesos. I això dependrà en bona part del model de país i d’Estat que es creï.
Tenim la costum de dir que som un país petit, quan en realitat, comparant-ho a nivell de magnitud poblacional amb la resta del món, ens situaríem exactament en el numero 100 de 194 estats amb reconeixement oficial. Seria indicat trobar doncs, quins països se’ns apropen en termes de magnitud per tal d’agafar-ne referents. Ens explicava en Manuel Manonelles, director general d’Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat de Catalunya, que Escòcia en el seu llibre blanc havia previst entre 70 i 80 delegacions a l’estranger, mentre que Noruega, més petita que Catalunya a nivell poblacional, té 1800 persones treballant en l’àmbit d’afers exteriors.
La nostra política exterior inevitablement haurà d’anar encaminada a voler pertànyer al ‘club d’Europa’, al club dels qui porten les regnes del joc. Per jugar-hi haurem d’assumir la consegüent i inevitable cessió de sobirania, que tot cedint-la amb intel•ligència i estratègia ens portarà a la millor defensa dels nostres propis principis i valors.
Convertirem Catalunya en un Estat modern, europeu i adaptat als temps que corren. No oblidarem però, d’on venim i què és el que hem après d’aquests anys d’identitat de resistència i construcció de models de diplomàcia paral•lela. Eduard Vallory i Vicenç Villatoro, que de diplomàcia pública i cultura coneixen prou i han vingut a les Jornades representant el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Ramon Llull, ens van deixar amb un parell d’idees que des de la FOCIR posem en valor i compartim perquè considerem que certament “el món no governamental fa i ha de seguir fent una bona aportació a l’agenda global”, i que en un futur Estat català ”igual que de la necessitat fem virtut, de la virtut hem de fer necessitat”.
