LA PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL ORGANITZADA A LES ORGANITZACIONS MULTILATERALS
Barcelona, 17 i 24 de novembre de 2015
Les XV jornades de la FOCIR i el contingut aportat per tots els experts i participants ens permeten fer algunes afirmacions a mode de conclusions:
– La societat civil catalana sempre ha tingut una presència important en l’àmbit internacional. No en va, existeixen més de 250 entitats catalanes que tenen reconeixement internacional i algunes d’elles ja tenen estatus consultiu en alguna de les institucions que conformen el sistema de Nacions Unides.
– Aquesta presència de les organitzacions catalanes és conseqüència de la manca d’estructures estatals i respon al convenciment que ser presents al món és un dret i un deure que tenim com a poble.
– Des de la creació de les Nacions Unides fins a l’actualitat, el món ha canviat molt. De 55 estats membres a 193; de 2 xarxes regionals a 72 xarxes regionals; d’un món bipolar (EUA-URSS) a un molt multipolar i d’una governança global emergent a la necessitat de noves formes de governança global que responguin a la realitat actual.
En aquest context, és obvi que el sistema de Nacions Unides s’ha d’obrir a nous actors que formen part de la diplomàcia púbica, ONGs i actors no estatals.
– En aquest sentit, podem afirmar que el rol de les Nacions Unides ha canviat molt a causa de 4 causes concretes: crisi econòmica-financera; noves tecnologies; canvis geopolítics i geoestratègics i erosió del multilateralisme clàssic.
– Així, podem afirmar que hem passat d’un multilateralisme 1.0 a un multilateralisme 2.0, en el qual es diversifiquen les organitzacions multilaterals, creix la importància dels actors no estatals, creix l’espai per a que la societat civil s’involucri i s’incrementen les connexions entre diferents àmbits de la política. De cara al futur, convindrà pensar com es pot arribar al multilateralisme 3.0.
– En relació a la participació de la societat civil. Quines són les dificultats d’aquesta participació? Les NU continuen essent un club d’estats. Quines són les potencialitats o oportunitats d’aquesta presència? Rendició de comptes, legitimitat, advocacy, més democràcia i possibilitats de reorganitzar la governança global.
– Per a les entitats, participar en un procés o en una reunió és molt diferent. Si la voluntat és treballar en un procés cal conèixer bé la temàtica, els ritmes i les aliances que cal fer. Cal saber com es pot influenciar de forma eficaç per tenir resultats. Cal tenir clar que les negociacions sobre el terreny són importants i que és vital establir sinergies continuades en el temps.
– Algunes recomanacions per a la participació de les entitats catalanes i qüestions que aquestes entitats poden contribuir a canviar:
- Cal que el treball sigui transversal i mancomunat. Amb xarxes i sense desvincular-se dels moviments socials, els quals en moltes ocasions han contribuït a fixar les agendes dels temes d’interès internacionals.
- Cal cuidar el sistema de NU i canviar tot allò que sigui necessari.
- Les entitats de la societat civil i la diplomàcia pública poden aconseguir que les NU siguin més útils, més eficients i més democràtiques.
- Les entitats catalanes poden aportar una bona simbiosi entre les organitzacions civils i els temes globals.
- Les entitats poden contribuir a descentralitzar el poder a NU, el qual pot ser considerat com un repte de futur.
En l’apartat més pràctic, es tractà l’experiència de tres de les entitats catalanes que tenen reconeixement a l’ECOSOC. La taula rodona versà bàsicament sobre el paper de la societat civil catalana, la seva voluntat d’internacionalització i de participació en l’agenda global com a signe molt positiu de reconeixement, així com l’actuació política de l’Estat Espanyol per restringir al màxim aquestes activitats:
– Eduard Vallory, en nom del Centre UNESCO, va defensar l‘actuació de la societat civil en aquests organismes per tal d’equilibrar el poder I la influència dels estats a l’hora de definir l’agenda global, tant a nivell internacional com a local, entenent com a tal els països. Per al cas català, Vallory remarcà dos trets fonamentals: la voluntat llargament expressada d’internacionalització de la societat civil catalana per participar en l’agenda global i el fet que, en absència d’estat, aquella internacionalització i la feina feta constitueixin també un reconeixement implícit de la nostra realitat. En el moment que el país està vivint, aquesta feina pot contribuir a que el Procés s’escolti a través de les associacions i Vallory avalava la idea que si el Procés culmina satisfactòriament, el govern que en resulti no pretengui reemplaçar la feina i la representativitat que les associacions de la societat civil han construït al llarg de molts anys a prop de Nacions Unides, tot i que algunes ocasions, els seus criteris semblessin anar en contra dels cercats per la Catalunya-Estat. A l’hora de parlar del “com fer-ho”, comentà que Nacions Unides té diversos àmbits on es pot actuar com a partner soci no governamental i posà com a exemples les 4 Accions on el Centre UNESCO participa.
– Una altra de les organitzacions que està reconeguda a l’ECOSOC és Caritas Catalunya. La seva presidenta, Carme Borbonés, va explicar amb detall tota la feina que aquesta institució fa amb un enfocament prioritari envers els sectors de la nostra societat més necessitats i amb una pràctica continuada des de la subsidiarietat. Comentà l’oferiment de serveis, la tasca de formació, les accions de prevenció, capacitació de persones i actuacions en casos de catàstrofes i emergències, i subratllà al llarg de tota la presentació la preocupació pel canvi climàtic i els efectes que sobre els més desafavorida por comportar quant a la desigualtat social i com a conseqüència, les onades migratòries, onades que afecten majoritàriament a dones i a nens. Caritas Catalunya portarà a cap una col·laboració intensa amb els Objectius del Mil·leni i en la Cimera de París, de cara als objectius fixats per al 2030.
– I finalment Alícia Oliver, en representació del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), un òrgan de participació i consulta de l’Institut Català de la Dona (ICD), el qual té com a finalitats principals la promoció de la participació activa de les dones en l’agenda global i l’assessoria i orientació davant del Propi ICD. El CNDC aplega 380 entitats i està organitzat en una Comissió de Coordinació, Grups de Treball i Assemblees Territorials. És una entitat clarament transversal en les seves activitats i està reconeguda com estatus consultiu davant l’ECOSOC des del 1999. Per tant, participa en les reunions anuals de la Comissió. Es comentaren: la participació efectiva en qüestions de gènere, com ara: CEDAW (eliminació de formes de discriminació), en funcionament des del 1981, ratificat per 187 països, però que no tingué mecanismes sancionadors fins el 1999. La Conferència Mundial de les Dones durant la qual veié la llum la Declaració en favor dels drets humans de les dones, exemplificada en Una Plataforma d’Acció en 12 temes; i la creació al 2010 de “ONU Dones”, una entitat per a l’igualtat de gènere i l’empoderament de les dones principalment en el desenvolupament sostenible.
Al mateix temps, el CNDC té una comissió de participació internacional que fa seguiment de les Trobades, i té presència continuada al Consell. Esmenta trets de la Memòria del 2014 i del paper a “Beiging + 20”, d’aquest mateix any, on hi assistiren 21 dones des de Catalunya, i on també s’expressà la protesta de les associacions pel fet d’haver-se acordat una declaració dels governs, feta al marge de la intervenció de la societat civil.
Podeu accedir al programa de les jornades clicant AQUÍ i la transcripció de les ponències als links que segueixen.
DIA 1
Ponència inaugural
Les organitzacions no governamentals i els canals de participació a l’àmbit multilateral. Vies d’incidència a la governança internacional.
Primera taula rodona
L’entorn de Nacions Unides i els mecanismes de participació de la societat civil.
- Intervenció de Jean-Daniel Vigny (en anglès)
- Intervenció de Jean-Daniel Vigny (traducció al català)
- Intervenció de Hernán Cortés
- Intervenció de Xavier Masllorens
DIA 2
Segona taula rodona
El cas català: organitzacions amb estatus consultiu a l’ECOSOC
- Intervenció d’Eduard Vallory
- Intervenció de Carme Borbonès
- Intervenció d’Alícia Oliver
Vegeu també els vídeo-resums de les XV Jornades:
