La CSC va participar el passat 23 de febrer a la Setmana anticolonialista celebrada a París dins de la jornada organitzada per la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat (PSNSE) de la qual la CSC n’és organització fundadora. El secretari general de la CSC, Carles Sastre, va fer una intervenció en la qual explicà el procés democràtic cap a la independència que s’està produint a Catalunya. Hi van participar, a banda de la CSC en representació dels Països Catalans, organitzacions sindicals d’altres nacions colonitzades per l’Estat francès com ara el País Basc, Guadalupe, Kanaky (Nova Caledònia), Còrsega i Bretanya.
Transcrivim, tot seguit, la intervenció de Carles Sastre, Secretari general de la Confederació Sindical Catalana (CSC):
Bona tarda a tothom i gràcies per haver-nos convidat a aquestes jornades.
Fa just tres-cents anys les tropes borbòniques espanyoles i franceses van envair Catalunya i el dia 11 de setembre va capitular la ciutat de Barcelona.
Fa tres-cents anys que es van abolir les institucions polítiques, es va perseguir el català i se’ns va assimilar al dret i costums de Castella.
Per situar-nos… el mateix que va fer Franco al 1939.
Tres-cents anys més tard i sobretot a partir del mes de setembre entrarem en un punt de no retorn polític, estic segur que la manifestació del dia 11 de setembre d’enguany serà històrica i estic segur també que el dia 9 de novembre els catalans votarem si volem seguir com fins ara o preferim ser independents.
En el marc d’una setmana anticolonialista voldria precisar que el que estem defensant és el dret a decidir el nostre futur, som un subjecte polític i tenim tot el dret a decidir, aquesta és per nosaltres la clau de volta.
Sabem que tenim una majoria política, tenim una majoria qualificada del nostre parlament a favor i estem segurs que també tenim una majoria social important.
Allò que ens podria diferenciar del procés escocès és la negativa més absoluta de l’Estat Espanyol a parlar-ne. Estan intentant ofegar-nos financerament, estan atacant els mitjans de comunicació en català i estan usant tots els mitjans per acabar amb el model d’immersió lingüística, a Catalunya l’escolarització és en català, el català és la llengua vehicular, això vol dir que les assignatures com matemàtiques o ciències naturals són en català, i això no ha plantejat mai cap problema social, la immersió lingüística ha estat de sempre garantia de cohesió social. Hores d’ara qui ho qüestiona és la dreta espanyolista, qui vol generar conflicte amb la llengua és la dreta espanyolista.
Què ha passat per arribar a aquest punt? Fonamentalment tres coses:
-El model polític i institucional nascut durant la transició del franquisme a la democràcia s’ha esgotat, ja no és creïble a nivell de carrer, els dèficits democràtics són tals que no satisfà les necessitats.
-La crisi econòmica també hi té a veure, s’està en una situació de retrocés en llibertats i drets socials important, i el model organitzatiu de l’Estat no és en absolut viable.
-A més darrerament vivim una involució democràtica que ens porta a plantejaments dignes del franquisme.. vegi’s les reformes referents a l’avortament.
Hem arribat ja a un punt de no retorn social. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de l’any 2010 marca un punt d’inflexió. Ningú entén que no puguem tenir articles que si hi ha a altres Estatuts, ells sí i nosaltres no. Del 2009 al 2011 hi ha hagut un seguit de consultes populars sobre el dret a la independència, hi ha hagut manifestacions que han mobilitzat a més d’un 10% de la població, d’un total de 7,5 milions d’habitants.
Estem davant d’un veritable procés de baix a dalt.
Com ha dit abans Elie Domota del LKP en el film que hem vist, estem reinventant-nos per continuar, i sobretot estem reinventant les regles de joc.
A partir de setembre seguiu-nos us prometo que serà interessant.
Moltes Gràcies
La Intersindical-CSC és actualment la primera força sindical, d’obediència estrictament nacional, a Catalunya. És un sindicat nacional i de classe que agrupa treballadors i treballadores de tots els sectors productius i té com a missió la consecució d’un espai laboral català. També és el primer sindicat català de la història reconegut internacionalment, membre de ple dret de la Federació Sindical Mundial i com a tal forma part de la FOCIR. Tanmateix és membre de la Plataforma de Sindicats de Classe de Nacions Sense Estat (PSCNSE). En el camp de la cooperació internacional, La Intersindical-CSC desenvolupa projectes amb sindicats colombians (Sintraunal i Fensuagro), equatorians (Fenocin) i bolivians (CSUTCB), i participa activament en la creació d’una central sindical maputxe.
Autor: Intersindical-CSC
