El passat 5 de desembre es va presentar el primer Informe sobre l’estat del voluntariat en el món 2011. Un estudi extens que es publica al finalitzar l’Any Europeu del Voluntariat i al finalitzar el desè aniversari de la celebració de l’Any Internacional del Voluntariat. El document ha estat impulsat pel programa de Voluntaris de les Nacions Unides (VNU), que és l’organització de la ONU que contribueix a la pau i al desenvolupament en tot el món mitjançant la figura del voluntari.
Al desembre de 2010 Ghulam Isaczai, cap de la Divisió de Desenvolupament del Programa de Voluntaris de Nacions Unides, a l’esmorzar que varen organitzar conjuntament la FOCIR i la COCAT va avançar alguns dels punts més importants d’aquest informe que tracta d’aclarir alguns estereotips i dona la volta al discurs vigent sobre el voluntariat. Isaczai avançava llavors que calia trencar els recels entre societat civil i governs ja que la participació dels voluntaris en la presa de decisions en l’agenda global és crucial. Aquest informe remarca aquest fet i també subratlla les noves tendències en aquest àmbit: el voluntariat en línea, no presencial que aprofita les noves tecnologies, el voluntari internacional i les noves relacions entre el voluntari i el sector privat, entre d’altres. Reproduïm algunes de les conclusions de l’informe.
El voluntariat i les noves tecnologies
És una obvietat però les noves tecnologies ofereixen amplíssimes oportunitats perquè persones de tot el món col•laborin en accions voluntàries. Internet i els missatges de mòbil representen una forma de “microvoluntariat” que contribueix a la producció i intercanvi d’informació per crear consciència i promoure accions de mobilització.
El voluntariat internacional
Segons l’informe podem definir voluntariat internacional com “el compromís organitzat en matèria de desenvolupament realitzat per voluntaris que treballen a l’estranger. Inclou assignacions a curt i a llarg termini, mitjançant agències governamentals o no governamentals”. L’informe mostra un increment, sobretot en la darrera dècada, d’aquesta tendència. També destaca que les assignacions a curt termini són cada cop més nombroses, amb una durada de sis mesos de mitjana, contraposant la visió del voluntari internacional amb un compromís a llarg termini. Aquest canvi de paradigma és controvertit ja que planteja la qüestió de si el voluntari internacional a curt termini és més beneficiós com experiència d’aprenentatge per a ell mateix que per a les comunitats amfitriones. La pregunta, en aquest cas, no queda ben resolta ja que l’informe conclou que depèn del programa examinat.
El voluntariat i el sector privat
L’informe també dedica un important a parlar d’aquesta relació. Una de les conclusions a les que arriba és que avui en dia les empreses responen al ”mercat social” mitjançant el suport a iniciatives de RSE, que inclouen programes de voluntari.
Percepcions errònies sobre el voluntariat
A banda d’aquestes tendències l’informe fa èmfasis en algunes percepcions errònies sobre la figura del voluntari. En primer lloc destaca que el voluntari no només té lloc en ONGs legalment estructurades i en països desenvolupats sinó que bona part del voluntariat es desenvolupa en petits grups, en clubs i en associacions locals. Un altre estereotip que desmunta és el de voluntari com a persona aficionada, sense coneixements tècnics ni experiència, percepció promoguda per la idea de que la professionalitat va lligada a la remuneració. També destaca que el voluntariat no és patrimoni exclusiu de persones benestants amb temps lliure, ans el contrari, els estudis demostren que el voluntari predomina entre les persones d’ingressos baixos que porten a terme treballs en benefici de les seves comunitats.
L’informe pretén millorar així el reconeixement del voluntari a escala global promovent una millor comprensió del que és i del que implica. En aquest sentit revela algunes dades, com les del projecte d’estudi comparatiu sobre el sector no lucratiu de Johns Hopkins, que diu que el nombre total de voluntaris en 36 països entre 1995 i 2010 equivaldria al novè país més gran del món.
La universalitat i l’abast del voluntariat és un fet i la seva contribució en totes les esferes de la societat com el medi ambient, la inclusió i cohesió social, la disminució en el risc de desastres, la governança o la participació política és d’allò més valuosa. I és que el voluntariat és clau pel bon desenvolupament social i econòmic de qualsevol societat.
Veure informe en el fons documental (versió en castellà i en anglès)
