El grup Lisboa, grup de treball dels països europeus amb llengües provinents del llatí, fa més de deu anys que es reuneix com a mínim una vegada a l’any per debatre i treballar sobre temes pedagògics i d’actualitat política en el si de la Organització Mundial del Moviment Escolta (OMME).
Enguany, la trobada va tenir lloc el cap de setmana del 12 i 13 d’octubre a Barcelona acollida per la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Durant la trobada, una vintena de representats de França, Espanya, Portugal, Suïssa, Bèlgica, Itàlia i Catalunya (amb l’absència excusada de Luxemburg i Romania) van tractar l’Aprenentatge i Servei com a eina pedagògica a les associacions escoltes així com el Lideratge grupal en vers l’individual.
Aprofitant l’avinentesa, la FCEG va portar dissabte els seus convidats a gaudir de unes festes populars catalanes, les del barri de Les Corts, i diumenge al matí van tractar temes més polítics que afecten a l’OMME com la proposta de relocalització de l’oficina mundial.
Des de la FOCIR felicitem a la FCEG per l’èxit d’aquesta trobada a Barcelona, i pel fet que hagin portar als participants a descobrir el nostre entorn social i cultural.
La FCEG, entitat membre de la FOCIR des de l’any 1995, agrupa el que ara són les associacions escoltes i guies existents a Catalunya: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Escoltes Catalans (EC) i Acció Escolta de Catalunya (AEC). La FCEG esta present arreu del territori català i implica directament a més de 20.000 infants i joves, i compta amb 200 agrupaments que desenvolupen el projecte escolta i guia des de l’arrelament i la implicació local. El moviment mou més de 15.000 famílies implicades en l’escoltisme i el guiatge i en el projecte de cadascun dels agrupaments.
Internacionalment, la FCEG forma part i participa de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM) i l’Associació Mundial de Noies Escoltes i Noies Guies (WAGGGS) amb presència a més de 160 països i amb més de 38 milions de membres arreu del món. L’escoltisme català és un moviment educatiu pioner en la causa internacional i el seu procés de reconeixement suposa un cas de bones pràctiques que la FOCIR va recollir en la col•lecció casos d’internacionalització.
