A principis d’abril va tenir lloc la reobertura de l’Hispana Esperanto-Muzeo, el museu d’Esperanto de Subirats, el més important de tot l’Estat dedicat a l’esperanto, fundat el 1968 amb motiu de la X Assemblea d’Esperantistes de la Província de Barcelona, celebrada a Sant Pau d’Ordal (Subirats). El museu disposa de 15.000 revistes, 9.000 llibres, 150.000 postals, centenars de cartes que Lluís Hernández, el seu fundador, va mantenir amb més de 800 esperantistes de tot el món i objectes i material audiovisual fruit de l’activitat dels esperantistes a nivell mundial que sumen fins als 25.000 elements, alguns d’ells centenaris.
L’any 2002, després de la mort del seu propietari, es va continuar la tasca de divulgació obrint les seves portes ocasionalment sota petició expressa. Per això, l’Ajuntament de Subirats i l’Associació Catalana d’Esperanto van organitzar el dia 10 d’abril una jornada de portes obertes al museu on es va acabar de concretar un acord amb l’actual propietari que permetrà fer-lo accessible durant tot l’any. A més a més, l’Hispana Esperanto-Muzeo serà un focus constant d’activitats relacionades amb l’Esperanto per realitzar-se a Subirats i dirigides als seguidors d’aquesta llengua de tot el món.
L’Ajuntament, l’Associació Catalana d’Esperanto i el museu van preparar, aprofitant la reobertura, un seguit d’activitats per divulgar l’obra d’Hernández, promocionar el museu com a referent de trobades internacionals i fer sentir la seva veu sobre la necessitat de crear una biblioteca pública al municipi que inclogui el fons del Museu d’Esperanto de Subirats. El primer dels actes va ser una taula rodona en la què es va parlar de la llengua. Hi van participar l’exconseller de Cultura de la Generalitat i actualment vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès, Ferran Mascarell; la periodista i presentadora del Telenotícies migdia de TV3, Núria Solé; la cap del Servei de Lectura Pública de la Generalitat, Lourdes Reyes; el fill del fundador del museu, Rafael Hernández, i el promotor de la biblioteca, Josep Tubau. Cal destacar que la col•lecció d’Hernàndez s’ha convertit en una de les més importants del món com a font de coneixement del moviment esperantista, del mateix nivell de les que es poden trobar a Viena, Budapest o Rotterdam.
Coincidint amb aquest impuls de l’Esperanto a Catalunya, el Gran Orient de Catalunya va organitzar el passat 26 d’abril a la seva seu, una Tinguda Blanca titulada “Fraternitat universal i drets lingüístics: l’opció de l’esperanto?”. La conferència va anar a càrrec del Sr. Ramon Perera, secretari de l’Associació Catalana d’Esperanto i del Sr. Roger Sanjaume, lingüista i membre de la mateixa entitat. La primera ponència es va centrar en els orígens d’aquesta llengua i va ressaltar la voluntat del seu creador, el Dr. Zamenhof, de cercar una Fraternitat Universal entesa com una religió compartida per tothom sense renunciar a la religió pròpia, mentre que la segona intervenció, va incidir en la linguodiversitat i va destacar que l’esperanto és una llengua auxiliar neutral ja que no pertany a cap poble en concret.
Recull de premsa:
