“Estem cansats, molt cansats, pel fet que, encara avui, determinades entitats, sectors socials, mitjans de comunicació o publicitaris i altres vectors considerin totes les persones grans, sense excepció, com un sector necessitat exclusivament d’atencions socials d’emergència i prioritàries, carregat de problemes, envellit, aïllat i inútil.
No pensa així la majoria dels ciutadans que conviuen i coneixen bé les persones grans en general, i particularment les del seu entorn, i saben perfectament: que tenen una vida activa i productiva; que atenen els seus néts i altres familiars; que fan turisme, esport, cultura, arts plàstiques; que participen en clubs i entitats diverses de cant, teatre, excursionisme, de relació social, etc.; que participa en aules universitàries; que cada dia coneix millor les TIC, assisteix a conferències, actes culturals i tantes altres activitats; que paguen els mateixos impostos que tothom; que són ciutadans de ple dret; que presten serveis actius de voluntariat de tota mena; que viuen amb goig i gaudeixen del seu llarg temps de jubilació.
Dissortadament, hi ha persones de totes les edats que són drogodependents, que estan privades de llibertat o són immigrants o refugiats, amb discapacitats, de minories ètniques, en situació de pobresa i exclusió social, etc. a les quals tots (institucions, societat i persones) hem de mostrar-los tot el nostre respecte, solidaritat i proximitat i donar-los l’ajut econòmic i social que necessiten, per resoldre o millorar les seves greus mancances i necessitats personals i que son les que procuren atendre voluntaris i professionals d’entitats de l’anomenat tercer sector social.
La gent gran, col•lectivament i totalment, no forma part d’aquest sector, llevat de grups concrets amb diferents necessitats. Es un conjunt compost per persones que tenen des dels 58 anys, aproximadament, fins a una gran vellesa, que té particularitats pròpies i específiques, exactament igual que en tenen els sectors de la infància, l’adolescència, la joventut i la maduresa, així com cada grup gremial, professional o lliberal; que, com tothom, emmalalteix i pot tenir dependència, si bé en més nombre per raons d’edat; que té o pot tenir, com tots, dificultats econòmiques, solitud, cansament, etc. però sempre en grups concrets i no amb caràcter general. En què, doncs, som diferents d’un ciutadà qualsevol? És a dir i per reducció a l’absurd, tots els ciutadans del país s’han de considerar com un sector necessitat d’atencions socials prioritàries?
Aquesta imatge reduccionista, que encara tenen determinades entitats, mitjans de comunicació i algunes persones, ens fa molt mal, perquè ens discrimina i ens segrega de la resta dels conciutadans; ens presenta, a totes les persones d’edat, d’una forma nefasta, injusta i totalment errònia i ens impedeix la participació activa i productiva en el si de la societat. En resum, ens nega la normalitat.
Precisament, per tenir molt temps lliure, molts grans, 278.965 a Catalunya, som voluntaris eficients i actius en infinitat d’activitats diverses en freqüència diària o setmanal i ens sentim solidaris i compromesos amb el nostre país i la nostra societat i constituïm una reserva de capital social molt valuós ja que tenim experiències de vida, coneixements i formació professional diversa i estem disposats a col•laborar i prestar els serveis i els ajuts necessaris que les organitzacions, els municipis i altres institucions ens demanin.
Si tots els avis cuidadors de néts, tots els voluntaris grans que presten el seu servei en la diversitat de l’associacionisme, tots els grans partícips en entitats d’atenció social paréssim un dia desactivaríem la vida del país, amb la mateixa gravetat que una vaga general.
Sortosament, hi ha molts que ho han entès molt bé entre ells l’anterior Govern que va crear la Oficina de la Gent Gran Activa -repeteixo, activa- i l’actual Executiu que l’ha enfortit; això ens conforta força, en tant que han superat alguns antics conceptes i equívocs injustos.
La Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) que, per la seva antiga i constant connexió amb un grandíssim nombre de casals, entitats, associacions i equipaments de gent gran de tot el territori nacional, té un profund coneixement de totes aquestes realitats, fa anys que lluita per acabar amb aquesta visió deformada i els estereotips corresponents, i espera que aquesta carta oberta ajudi seriosament a trencar aquesta mala imatge de les persones grans a quina situació us desitgem que arribeu tots els que encara no ho sou”.
Mario Cugat i Leseurs
President FATEC
23 / juliol / 2012
