“La ciutat pot integrar la diplomàcia ciutadana per donar respostes a problemes globals i locals” – Arnau Guix
Segons el politòleg Arnau Guix, després de la paràlisis causada per l’aplicació de l’article 155, és molt important fer un esforç per diversificar l’acció exterior catalana. Durant el tretzè Esmorzar de la FOCIR celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans, es va reflexionar sobre la importància de instruments de coordinació que impliquin el conjunt del territori i que ajudin a una estratègia conjunta pensada des de les ciutats.
El politòleg especialitzat en relacions internacionals, Arnau Guix, ha estat el ponent convidat al tretzè Esmorzar Internacional de la FOCIR el passat 15 de novembre, 2018. Des de la seva experiència en l’àmbit de les ciutats globals i la diplomàcia local, ha explicat com les ciutats han esdevingut actors imprescindibles als grans reptes actuals, com ara la lluita contra el canvi climàtic, el terrorisme o la configuració de l’agenda 2030.
Segons Guix, en l’actual context les ciutats tenen – en contraposició a la capacitat de l’ús de la força i la sobirania dels estats – un rol pragmàtic, horitzontal, centrat en els fluxos de capital i talent. Tot això implica que les ciutats tinguin un rol privilegiat a causa de la seva capacitat d’entendre els impactes més directes de la globalització, però també pel seu rol imprescindible en la implementació de les mesures per adreçar aquests temes amb un marge de maniobra flexible.
Com a exemple de bones pràctiques a l’hora d’enfrontar aquests reptes locals i internacionals, Arnau Guix va fer èmfasi en els casos de Finlàndia i els Països Baixos com a referents en diplomàcia local i mecanismes d’integració multinivell. Municipis empoderats internacionalment i amb estratègies conjuntes, dotats amb eines perquè les ciutats puguin tenir veu i ser escoltades. En definitiva, ciutats que aprofiten les sinergies i avantatges del món globalitzat on les entitats locals requereixen teixir complicitats amb altres actors internacionals, locals, públics i privats.
Com a expert en el disseny d’estratègies per a l’impuls de la projecció exterior i marca ciutat, Guix ha reivindicat les possibilitats de la diplomàcia local remarcant la necessitat d’adreçar la manca de tradició cooperativa en el món local a Catalunya on, malgrat s’han desenvolupat plans d’internacionalització reeixits, no existeix cap coordinació, generant una desintegració que suposa una dificultat per una acció exterior coherent.
En aquesta línia, Arnau Guix ha subratllat la importància d’incentivar xarxes sectorials i implementar nous mecanismes multinivell. En resum “Com podem fer per anar tots junts, com podem ser més atractius i més eficients sense més burocràcia. Això passa per les xarxes. Cal impulsar el debat perquè els actors que tinguin interès en aquesta internacionalització puguin estar a una mateixa taula”. Es tracta, en definitiva, de dotar-se d’instruments que impliquin al conjunt del territori i que ajuden a tenir una estratègia conjunta que permeti diversificar l’acció exterior catalana i que perduri més enllà dels canvis polítics.
Guix ha volgut destacar la diplomàcia local no només com una eina de col·laboració entre ciutats, sinó també entre tot tipus d’actors. En aquesta línia, la diplomàcia multinivell permet incorporar actors provinents d’àmbits diversos per generar impactes globals. Es tracta de ser capaç de generar consensos i sinergies, aprofitar els col·laboradors individuals i els actors socials, de manera que la ciutat pot integrar a també a la diplomàcia ciutadana per donar respostes a problemes globals i locals.
