Del dret a l’autodeterminació al dret a decidir. Un possible canvi de paradigma en la reivindicació dels drets de les nacions sense estat

Títol: Del dret a l’autodeterminació al dret a decidir. Un possible canvi de paradigma en la reivindicació dels drets de les nacions sense estat. Quaderns de Recerca, 4.

Autor: Jaume López.

Edita: Centre UNESCO de Catalunya.

Any de publicació: 2011.

Ressenya: La concreció conceptual i política del dret a l’autodeterminació en un context democràtic i liberal (no en una colònia o un règim comunista) ha anat experimentant canvis de matís, nous tractaments, justificacions i implicacions que marquen noves pautes tant en l’àmbit normatiu i argumental com estratègic i polític. Es pot considerar l’aparició d’un nou concepte, «el dret a decidir», com un reflex d’aquestes noves tendències. Tanmateix -o potser per això- s’acostuma a confondre el dret a decidir amb el dret a l’autodeterminació, com si fossin sinònims.

En aquest Quadern de Recerca es proposa una definició de les bases teòriques del dret a decidir, encara a la recerca d’una formulació jurídica explícita, totalment diferents de les del dret a l’autodeterminació. Per fer-ho s’analitzen els orígens i contextos d’aquests dos drets, així com un document jurídic clau com és el Dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència unilateral de Kosovo (2010). En aquest document el tribunal elabora una argumentació completa que recull i posa en valor, tot i que tracta específicament el cas de Kosovo, els principis que van guiar el conjunt de processos de la tercera onada de creació d’estats, donant-los una expressió jurídica i legitimatòria a posteriori. Avui els moviments de regeneració democràtica que observem en alguns països i els de defensa de les nacions sense estat no presenten gaire punts de contacte. Les seves causes semblen alienes l’una de l’altra. Aquest QR planteja tot el contrari. El perfeccionament de la democràcia, la millora en els seus resultats i el progrés en la defensa no només dels drets individuals sinó també col·lectius, democràticament expressats, s’ha de prendre com la nova base sobre la qual plantejar les reivindicacions, especialment en l’entorn occidental, en favor de la creació de nous estats, a través del dret a decidir.

Veure la publicació (web UNESCOCAT)