El passat dissabte 1 de febrer la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes celebrava les seves XIII Jornades sobre “Projecció Internacional, governs locals i societat civil” en col•laboració amb la Diputació de Barcelona.
Amb la presència de portaveus del món associatiu català i autoritats públiques locals entre el públic, el tema que va centrar el debat fou la necessitat de construir una estratègia nacional compartida d’acció exterior.
Ens va situar en el context general la conferència inaugural a càrrec de la Teresa La Porte, experta en estratègies de diplomàcia pública i anàlisi de comunicació internacional. En paraules seves: “les ciutats emergeixen com un actor global en el context de crisi del model tradicional d’estat – nació, i si bé l’enfortiment del poder local és un fet palès, encara no se li acaba d’atribuir l’etiqueta d’actor diplomàtic”. En aquest sentit, es fa més present que mai la necessitat d’apostar per una intensificació de les accions que acabin conformant qualsevol estratègia de diplomàcia pública, entenent que aquesta té com a activitat principal la comunicació en tots els nivells.
Ronald Grätz, Secretari General de l’ifa (Institut für Auslandsbeziehungen) de Stuttgart, ponent de la primera taula rodona, va posar èmfasi en que cal un treball en xarxa molt intens per construir una marca de país. Com a expert en diplomàcia cultural i amb una llarga experiència en política exterior cultural alemanya, Grätz feia una aposta per la sostenibilitat i l’esforç continu per veure els resultats, que molts cops poden tardar anys en veure’s. Això enllaçava amb la idea que havia sorgit al principi de les Jornades, expressada per la Mònica Sabata, presidenta de la FOCIR, i és que “la internacionalització no ha de ser fruit d’una febrada. És tasca de formigueta, no de fast-food”.
En Francesc Morata, catedràtic de Ciència Política de la UAB, afegia que la democràcia actualment ha deixat de centrar-se en l’estat i ara és fruit de la interacció de molts actors i xarxes públiques i privades, i que és precisament en aquest nou context democràtic i de canvi institucional, que la diplomàcia pública pot agafar volada. Això si, amb una societat civil informada i que pressioni amb alternatives.
Les Jornades d’enguany posaven de manifest que, com ja s’ha dit molts cops des de la FOCIR, ser presents al món és un deure i un dret, no només de les estructures estatals, sinó de tots aquells actors que fan diplomàcia pública i actuen en l’esfera de les relacions internacionals.
Recull fotogràfic
