El PEN Català, que des de l’any 2009 ostenta la presidència del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional, encapçalada pel filòsof Josep M. Terricabras, ha promogut el Manifest de Girona, que va ser presentat com la nova Declaració Universal dels Drets lingüístics el passat 2 de juny.
La presentació del Manifest de Girona va coincidir amb el 15è aniversari de l’aprovació a Barcelona de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada el 6 de juny de l’any 1996 per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics d’arreu del món. Aquest text va ser adoptat, després de la seva aprovació, per molts estats europeus a través de la xarxa PEN.
Aquest manifest, que recull els deu punts principals de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de Barcelona, va sorgir de la trobada anual del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional, que es va celebrar a Girona el passat mes de maig. Aquest document iniciarà el procés d’aprovació en el Congrés Mundial del PEN que tindrà lloc a Belgrad el proper mes de setembre i intentarà aconseguir l’aval de la UNESCO.
El Manifest de Girona proclama que la diversitat lingüística és patrimoni de la humanitat, defensa que el respecte per totes les llengües i cultures és fonamental per la construcció i manteniment del diàleg i de la pau en el món, que cada persona aprèn a parlar en el si d’una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat i que les llengües són el medi en què els humans creixen i les cultures es construeixen. El decàleg també fa referència al dret de tota comunitat lingüística a què la seva llengua esdevingui oficial en el seu territori, i que l’ensenyament escolar ha de contribuir a donar prestigi a les llengües.
El document també defensa que el coneixement generalitzat de diverses llengües, per part dels ciutadans, afavoreix l’empatia i l’obertura intel•lectual, i que la traducció de textos fomenta el coneixement i el respecte entre els humans. El Manifest de Girona remarca el paper dels mitjans de comunicació a l’hora de prestigiar amb competència i rigor la diversitat lingüística i conclou demanant que el dret a l’ús i protecció de la pròpia llengua sigui reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals.